ELS MITES DE LA CUSTÒDIA COMPARTIDA DELS FILLS.
L’any 2011 va entrar en vigor a Catalunya el Llibre segon del Codi Civil de Catalunya, dedicat a la persona i la Família. En aquest text legal es va introduir, -entre moltes altres novetats- una espècie d’atribució preferent envers la guarda i custòdia compartida dels fills en els casos de separació i divorci, donant resposta a una vella reivindicació del col·lectiu de pares divorciats que veien com en la major part dels procediments s’atorgava la guarda exclusiva dels fills gairebé de forma automàtica a les mares.
Tot i que l’esmentada “preferència” d’aquest sistema d’estades amb els fills es discutida encara avui pels tribunals, el cert es que a partir de l’entrada en vigor del Llibre Segon, es van començar a produir demandes de custòdia compartida, be en la sol·licitud de separació o divorci, be mitjançant una modificació de les mesures establertes en precedents sentències sobre aquests procediments.
ACLARIMENT DE CONCEPTES
Abans d’entrar en matèria convé que aclarim que es i en que consisteix la custòdia dels fills.
La capacitat que tenen els pares per prendre les decisions relatives a la vida dels seus fills fins que aquests assumeixen la majoria d’edat, es anomenada pel Codi Civil Català com Potestat Parental, encara que col·loquialment es mes coneguda com a pàtria potestat. A la pràctica, habilita als pares a prendre les decisions sobre l’educació, la salut i altres aspectes de la vida dels seus fills, des de la tria del centre escolar fins a la decisió sobre una determinada intervenció mèdica, per posar dos exemples. Aquesta capacitat o potestat parental, correspon als progenitors mentre no els sigui retirada o suspesa per decisió judicial.
El contingut d’aquesta potestat parental no s’altera si els progenitors decideixen trencar o suspendre la seva vida en comú, però atès que han decidit no viure junts per mes temps, sorgeix aleshores el problema de determinar de quina manera els pares es faran càrrec de vetllar pels seus fills en les seves activitats quotidianes, en el dia a dia (alimentar-los, vestir-los, portar-los al metge o al col·legi, entre d’altres ). Es a dir, com s’exercirà la guarda o custòdia dels menors.
La custòdia dels fills menors pot exercir-se de forma individual, per part d’un dels progenitors, de forma compartida entre tots dos o per part d’altres persones.
Si la modalitat de custòdia triada pels pares o be establerta per decisió judicial ha estat la custòdia individual, això significarà que serà a un dels progenitors a qui correspondrà viure i ocupar-se de les activitats quotidianes dels fills (progenitor custodi), mentre que a l’altre progenitor (no custodi) se li atorga el que es conegut com a règim de visites. Aquest règim implica que podrà estar amb els seus fills i fer-se càrrec d’ells en uns espais de temps determinats que van, des de, per exemple, un cap de setmana altern cada mes, a dies intersetmanals.
La custòdia compartida alternativa pot ser triada pels pares de mutu acord o establerta judicialment tant si un d’ells la sol·licita com si el Jutjador la atorga sense haver estat sol·licitada. En essència significa que els pares de forma compartida però no simultània han de cuidar els seus fills en determinats períodes de temps.
ELS DOS GRANS MITES QUE S’HAN DE TRENCAR
L’establiment de sistemes de guarda compartida a comportat certs malentesos sobre com s’ha d’aplicar aquesta guarda, son visions generalment interessades que no s’ajusten a la realitat, mites que cal trencar. Essencialment son dos:
Primer.- La custòdia compartida implica que els fills hauran d’estar períodes de temps iguals amb cada progenitor. FALS.
Perquè s’atorgui la guarda compartida no es necessari que els fills menors d’edat estiguin una setmana o un mes, per exemple, amb cada progenitor. Es poden donar períodes desiguals d’estada amb els fills sense que per aquest motiu deixi de donar-se una guarda compartida.L’essencial es la coresponsabilitat dels pares en les tasques quotidianes dels seus fills, tot i que, per acord entre aquests o be per necessitats laborals, els períodes de temps en que estan amb cada progenitor siguin desiguals.
Segon.- La custodia compartida implica que no s’ha de pagar pensió d’aliments. FALS.
Amb independència del regim de guarda dels fills, el que determina el pagament o no de la pensió són les possibilitats econòmiques dels pares.
D’aquesta forma, si els pares disposen de possibilitats econòmiques iguals o similars cadascun d’ells haurà de pagar les despeses ordinàries dels fills mentre el tingui amb ell/a.
Ara be, si les possibilitats difereixen substancialment entre els progenitors, aquell que disposa de majors ingressos haurà de fer-se càrrec d’una part mes important de les despeses dels infants el que pot implicar moltes vegades el pagament d’una pensió per als menors que haurà de percebre l’altre progenitor.
En qualsevol cas, el que sí es cert es que el sistema de guarda i custòdia compartida, a banda de ser considerat con el mes convenient per als menors, permet evitar conflictes entre els progenitors relatius al pagament dels aliments i despeses dels fills, doncs permet solucions alternatives al pagament de la pensió d’aliments.